Bendinat és una antiga alqueria islàmica documentada al segle XIII amb el nom de Bendinex. El seu significat podria traduir-se com "fill del barbamec, imberbe"; la partícula "ben", com "bini" ens indicaria una alqueria del tipus clànic.
A manera d’etimologia popular, i sense massa fonament històric, la llegenda vol fer creure que el rei Jaume, en plena campanya de conquesta de Mallorca, el setembre de 1229, va pronunciar-hi la frase de "Be hem dinat". Més probablement, el rei va sopar en aquella zona, més concretament a la tenda d’Oliver de Térmens, com ens indica la Crònica o Llibre dels Fets del Rei Jaume.
Des del segle XV, la possessió era propietari de la família Burgués. Així, l'any 1507 Francesc Burgués era propietat de l’alqueria Bendinat i de les possessions de Santa Eulàlia i Son Boronat. Segons una cita documental de l'any 1590, la senyora Isabel Burgués, cònjuge del senyor Bernat de Boixadors, de Barcelona, va fitar l'alqueria de Bendinat i la muntanya avui anomenada na Burguesa, que s’havia agregat a la possessió (Ensenyat; 1919, 229 ).
El segle XVII va passar dels Burgués als Sales, ja que l'any 1666 Jerònim de Sales i de Verí va guanyar el plet als Pacs-Boixadors sobre l’herència dels Burgués. En aquesta època era una possessió important pel que fa a la producció agrícola, però només tenia unes rústiques cases i dependències pageses.
La finca va passar als Caro, marquesos de la Romana, quan Pere Caro i Sales heretà de la seva mare, Dionisia de Sales i Boixadors, propietària de la possessió. Joaquim M. Bover va ressenyar la situació de la propietat l’any 1850: "L’ Excm. Marqués de la Romana, com a successor de la casa de Sales, i aquesta de Da. Beatriz Burgués, té l’alqueria Bendinat, el mont de na Burguesa i la casa d’aquesta família, que és la del Casino palmesà "(Bover, JM: Nobiliario mallorquí, 81).
L’any 1855, amb la mort del seu pare, va heretar la finca Pere Caro Álvarez de Toledo (1829-1888), Vè marquès de la Romana (que va adoptar el nom de Maza de Lizana per accedir a l'herència d'un important “mayorazgo” peninsular) , casat amb l'aristòcrata hongaresa Elisabeth Szécsény Zichy-Ferraris a Viena l'any 1848. Aquest matrimoni va ser el patrocinador del castell neogòtic de Bendinat. Les obres degueren començar alguns anys després de 1855, i ja estaven acabades el 1867 (Murray-Llabrés-Pasqual, 108). Aquesta nova i sumptuosa residència va ser la més valorada pels marquesos, informació que ja recull l'Arxiduc Lluís Salvador. Però, pocs anys després de la inauguració del castell, els marquesos es van traslladar a viure fora de Mallorca, després de vendre totes les propietats de l’illa. Possiblement van abandonar l’illa per motius polítics, ja que el marqués era un actiu militant carlí (J. Llabrés: BSAL, 60-62).
El 24 de novembre de 1876, el marquès de la Romana, Pedro Maza de Lizana, abans Caro Álvarez de Toledo, va vendre Bendinat a Joana Adelaida Dameto i de Verí, futura comtessa de Peralada i esposa de Ramon Despuig i Fortuny, qui el 1884 serà comte de Montenegro. A la data de la transacció, la finca tenia 2.800 Cuarterades d'extensió i s’escriptura per un valor de 123.000 lliures (Murray-Llabrés-Pasqual, 108). Amb la mort de la comtessa, el 1899, la finca va correspondre a Josep Despuig i González de Valbuena. El 1990 era de Fernando Truyols i Morell. L'any 2005 els Truyols van vendre la finca a la Fundació Astroc, que ha impulsat al castell activitats culturals, especialment exposicions artístiques.
En la actualitat, estiu 2009, el castell està a la venda...pot ser l’interessi...
ENSENYAT, J.Historia de la Baronia de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca.Palma: Escuela-Tipográfica Provincial, 1919